Transcrivim un article de facebook de l’ornitòleg crevillentí Jesús Alfonso que creiem és de gran interès i no s’ha de perdre per la infinita cronologia del face
book:
Quan parlem d’arquitectura mortal per a l’avifauna, generalment ens vénen a la ment les conegudes col•lisions dels #ocells contra vidres d’edificis, que cada any provoquen milions de morts d’aus arreu del món. A #Crevillent, ara que va acabant l’època de cria, també podem trobar un altre exemple d’arquitectura i disseny que, tot i no ser tan conegut com el dels impactes contra vidres, amaga rere la bellesa estètica ornamental una trampa no menys mortal per a una espècie d’au protegida: el falciot negre (‘Apus apus’).
Com es pot vore a les fotografies que hi adjunte tot seguit, diferents parelles de falciots fan servir una escultura metàl•lica de la façana principal d’un bloc d’habitatges particular de Crevillent. Els ocells fan els nius davall d’aquesta escultura, però quan intenten accedir-hi o eixir-ne volant dels nius, de vegades queden atrapats per les potes o ales a causa de l’efecte de falca o pinça que provoca l’espai estret entre les làmines de ferro, i hi acaben morint sense escapatòria possible. Evidentment, ni els arquitectes ni els propietaris de l’edificació en són responsables, ja que ningú s’imaginava fa dècades que aquesta escultura metàl•lica esdevindria una trampa mortal per a ocells.
Ara bé, per tal d’evitar, any rere any, el degoteig continu de morts innecessàries d’individus d’esta espècie protegida, caldria prendre unes senzilles i econòmiques mesures correctores que eliminarien per complet el risc de mort accidental de les parelles que fan niu en aquest edifici del carrer Major de Crevillent. Aquestes mesures tècniques no modificarien gens l’estètica de l’ornament metàl•lic, i consistirien en un recobriment dels clevills verticals mortals en què queden atrapades les extremitats dels ocells (amb qualsevol tipus de material apte –com planxes xicotetes de ferro o algun altre material de color transparent que mantinguera la línia estètica de les formes presents).
Tot i ser un fet conegut, caldria intentar que, amb la col•laboració i voluntat de propietaris i institucions, s’aconseguira una solució definitiva a aquest exemple d’arquitectura mortal per a l’#avifauna.
Jesús Alfonso i Prieto (Xama)
Soci de la Sociedad Española de Ornitología
