Les plagues a la nostra serra (2016)

Degut a este any 2016, en el qual la processionària ha atacat amb més força que anys anteriors, hem decidit dedicar un apartat en la nostra pàgina web que parlara sobre el tema. Sobretot, perquè és un tema que, com a molts altres crevillentins, hem vist que desconeixem.

El poc fred que ens ha deixat este hivern 2015-2016, i la ràpida arribada de la calor, ha fet que la nostra serra patisca un fenomen que feia temps que no es veia amb tanta força. A principis d’este any 2016, els pins de la serra de Crevillent, s’han vist atacats per una extensa i intensa plaga del cuc de la processionària. En segon lloc, i ja amb més temps d’actuació, es trobaria l’insecte del tomicus. La situació és molt preocupant i, tot indica que podria fer mal a la població autòctona de pins. Des de les xarxes socials ens van arribar les preocupacions i les impressions de molta gent, al voltant d’aquest tema. Un tema que, com a ecologistes, ben bé també ens preocupava i ens inquietava: feia temps que la processionària no s’havia estès tan intensament durant els primers mesos de l’any.

Així, per a entendre millor el problema, caldria veure el per què s’ha produït. S’ha de conèixer bé la problemàtica per a poder actuar adequadament.

Evidentment, ens posicionem en contra de la fumigació, i amb motius més que justificats. El per què ens neguem està clar: les fumigacions no només ataquen a l’insecte amb el qual vols acabar, sinó que extermina també a altres éssers vius del seu voltant. Extermina altres insectes que són necessaris per a mantenir la biodiversitat que necessita la serra. S’acaba amb la diversitat, resumidament, i el fet que no haja una diversitat d’insectes, trenca un ecosistema natural en el qual tot ésser viu té la seua funció.

La processionària

Què és podria fer contra la massificació de processionària? Els depredadors naturals més propers de l’eruga de la processionària són els ocells com el puput (popularment conegut com apoput), i el carboner. El puput és un ocell que algunes vegades veiem pels nostres entorns naturals, i seria l’animal al qual hauríem de facilitar la reproducció, per tal que ell regule la processionària. S’hauria d’investigar quines són les formes més adequades per incrementar un poc més la població d’apoputs. El mateix podem dir del carboner. Prendre consciència i actuar, per exemple, col·locant caixes-niu per a la facilitació de la reproducció d’aquest ocell.

Common_Hoopoe_(Upapa_epops)_at_Hodal_I_IMG_9225

Puput

Parus_major_male

Carboner

 

L’únic problema que presentaria això, seria el de que les caixes-niu s’ha de saber on i com s’han de posar, i que hauria de ser una acció intensa. És a dir, col·locar moltes caixes-niu, i saber a quins llocs. Un tema amb el qual ja estem treballant buscant contactes, i que s’hauria de fer en cooperació amb altres associacions de Crevillent (per a ser més gent).

Altres formes de combatre la processionària, ja queden en mans de les institucions. En el camp de mètodes biològics, trobem l’ús de certes feromones que enganyen i atrauen a la processionària, però no fan mal a altres espècies, minvant la reproducció als nius de cucs dels pins.

Evidentment, la fumigació en zones urbanes, és un àmbit molt distint a un entorn natural, i allà si que és legal la fumigació. Això sí, tant al medi natural, com a l’urbà, aquestes fumigacions no són totalment innòcues per a l’ésser humà, i també afecta negativament a la nostra salut.

El Tomicus

Pel que fa al Tomicus, s’hauria de dir que no és cap plaga ni malaltia. Es tracta d’un insecte natural que forma part d’un ecosistema forestal. Sense estos insectes, el bosc no es «reciclaria», ja que s’encarreguen de processar la fusta dels arbres. Faciliten el processat de la matèria i l’energia dels ecosistemes, menjant-se l’arbre, i possibilitant que arribe material al sòl de terra. Així s’aconsegueix que l’arbre mort no quede inert i immòbil, i que la seua matèria puga arribar al terra, ajudant a enriquir el sòl en biomassa, segons diuen els biòlegs arran d’aquest tema.

Els pins

Una altra qüestió important a tenir en compte és el desequilibri ambiental que ja existeix a la nostra serra degut a la sobre-reforestació amb pins. Els pins són propis del nostre entorn, però les reforestacions que es van fer als anys 1950-1960, només amb pins (que és una espècie barata i productiva pel seu ràpid creixement) van fer que es trencara la proporció normal que haurien de mantenir amb altres espècies per a tenir biodiversitat saludable i sostenible. El pi acidifica i empobreix el sòl i això pot ser perjudicial per a la riquesa del propi sòl, i per al creixement d’altres espècies. La massificació de pins, la seua abundància, és precisament un reclam per a les plagues com les erugues de la processionària. Unes plagues que mai s’estendrien tant si no fora per la pròpia massificació del pi a la nostra serra, que no és natural, com ja hem dit.

En este sentit, hem d’insistir en altre tipus de reforestació perquè hem d’introduir altres espècies, ara que s’estan secant els pins. Sobretot arbustives, que fan que el sòl no s’erosione tant, i siga més ric en nutrients per a futurs arbres.

Resumint, si la situació de la serra de Crevillent ja era feble i anòmala, per la falta d’aigua de la nostra zona, ara s’han afegit factors nous (la precipitada vinguda de la calor) que desequilibren el seu ecosistema. La causa de la plaga és la sequera, i les altes temperatures que han provocat un desequilibri ambiental a nivell global.

Ací deixem uns enllaços, els quals aporten llum sobre el fenomen de les nostres particulars plagues.

Enllaços d’interès sobre el tema:

Sobre els perills de les fumigacions:

«Investigadores y científicos contra las fumigaciones por la procesionaria»

http://www.ecologistasenaccion.org/article28889.html

Sobre els problemes de la reforestació amb pins, i la seua actual massificació:

«Verdades y mentiras sobre la reforestación» http://www.ecologistasenaccion.es/article17506.html

Sobre el Tomicus:

«El perforador del pino, de ‘asesino’ a una oportunidad para recuperar el matorral mediterráneo»

http://elclickverde.com/reportajes/el-perforador-del-pino-de-asesino-una-oportunidad-para-recuperar-el-matorral-mediterr%C3%A1neo

Una guia per a la construcció i col·locació de caixes-niu: http://www.advecologica.org/wp-content/uploads/2011/05/Gu%C3%ADa-fabricaci%C3%B3n-Cajas-Nido.pdf

Febrer 2016, Colla Ecologista-Cultural «El Campanà»