Nova destrucció de patrimoni arqueològic a la Penya Negra

Durant la preparació d’uns treballs topogràfics relacionats amb l’arqueologia i inclosos dins d’un projecte que es durà a terme per un equip de la Universitat d’Alacant, s’ha pogut detectar una petita, encara que important, alteració de les restes arqueològiques que es documentaren durant els processos d’excavació a la dècada de 1970.

Corte 5 PNIIEs tracta de la destrucció quasi total (sinó total) d’una petita estructura arquitectònica de pedra excavada que ja presentava un aspecte erosionat, d’escassa entitat en mesura i altura, degut a factors naturals i/o antròpics, i que s’ha conservat més o menys amb l’estat deixat des del moment d’excavació fins a farà relativament poc temps. L’Estructura sembla un cantó d’una probable unitat habitacional que per raons desconegudes no es va poder conservar tan bé com l’altra desena d’excavacions realitzades al jaciment.

Estat al gener de 2014

Estat de les restes a l’any 2012

Com es pot veure en la fotografia, que data de novembre de l’any 2012, les línies grogues indiquen la estructura que es va excavar i mostren l’estat durant l’any nomenat, ubicant-se aquesta molt a prop d’una senta prou transitada. Per a una comprovació més precisa degut al seu semi-abstractisme, en aquest article s’adjunta el plànol de les restes. La fotografia següent, realitzada el 25/1/2014, mostra l’estat de les restes arqueològiques al moment de la captura fotogràfica, totalment arrasades i mobilitzades del seu lloc original. La resta de fotos, donen constància d’on han anat a parar les pedres que s’encontraven en el lloc de l’excavació. Les restes no son tan espectaculars com altres excavades al mateix jaciment (poden passar desapercebudes fàcilment), però no per això vol dir que s’hagen de permetre aquestos fets ni que hi haja que donar-li poca importància, ja que tot forma part del mateix conjunt i tot té la mateixa importància.

Estat al 2012

Estat al gener de 2014

Mapa aeri del jaciment

Mapa aeri del jaciment on es pot apreciar la zona afectada

Aquest fet ha afectat directament al projecte topogràfic de la Universitat d’Alacant, que sense veure’s interromput, ja no podrà inclou-re aquesta part del jaciment als seus treballs, però, més directament ha afectat al jaciment arqueològic i a l’estat patrimonial de Crevillent. Es així com una vegada més un bé cultural sofreix per la falta de consciència social, històrica i patrimonial, sumant a això un estat de conservació que podríem dir pèssim per a la importància que té el jaciment i el tracte que té aquest, passant per espolis, per llaurades que alteren la naturalesa de la estratigrafia i els materials a més del constant pas rodat amb bicicletes per la senda on s’encontren les restes destrossades i altres excavacions arqueològiques d’importància al llarg d’aquesta. Este tipus de factors, provoca que les restes arqueològiques cada vegada siguen més irreconeixibles, cosa que podria permetre la repetició de fets negatius similars sobre el jaciment. Cal dir que la destrucció o modificació intencionada d’un jaciment arqueològic pot estar penada greument.

IMG_2960Penya Negra conté als seus voltants un assentament datat entre els anys 850 i 550 abans de Crist aproximadament (els períodes del l’Edat del Bronze final i l’Edat del Ferro antiga), és a dir, entre 2800 i 2500 anys d’antiguitat abans dels nostres dies. La seua extensió està establida en unes 12 o 15 hectàrees, conformant un poblament grandíssim per a la seua època, sent l’assentament que va dominar un ample territori ubicat entre les actuals comarques del Baix Vinalopó i el Baix Segura. Està considerat com el millor exemple de relacions socials entre els fenicis i els indígenes sinó de tot el sud-est i est de la Península Ibèrica, de tota la meitat sud i que posiciona a Crevillent, en un referent cultural d’aquella època. Està protegit amb el grau màxim de protecció arqueològica segons el PGOU i la seua importància està manifestada en una ampla col·lecció bibliogràfica que s’ha generat entre 1972 i 2002 de la que es autor el director de les excavacions Alfredo González Prats (Catedràtic de Prehistòria a la Universitat d’Alacant), on en una d’elles, es pot consultar informació referent a la part del jaciment arqueològic destruïda (Excavaciones arqueológicas en el yacimiento protohistórico de la Peña Negra, Crevillente, Alicante, 1ª y 2ª campaña, Ministerio de Cultura, 1979).

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Crevillent, Patrimoni, Serra de Crevillent i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Nova destrucció de patrimoni arqueològic a la Penya Negra

  1. Retroenllaç: Nova destrucció a Penya Negra | Castellar Colorat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s