Consumeixes o et consumeixen?

El nostre consum és causa del nostre patiment, el nostre egoisme està condemnant a mort a milers de persones, i el nostre silenci ens fa còmplices d’aquesta desraó. Estem acumulant coses com si no anàrem a morir mai, vivim en un món de il·lusions inabastables, de somnis fantàstics que només s’aconsegueixen amb diners, amb uns diners que no tenim però que no ens fan falta!: “Compre hoy y no pague hasta dentro de seis meses”. I ens enganyen una i altra volta i, al final, treballem per consumir, per endeutar-nos durant tota la nostra vida.

Aconseguim així ser més feliços?. Podem viure sense eixe malbaratament, sense eixe escandalós i immoral consum. En general no es vol entendre que el que nosaltres gastem e més, s’ho estem robant a qui no té el més mínim per subsistir. I no es vol entendre perquè no acceptem la nostra responsabilitat personal en la misèria real de les tres quartes parts de la humanitat, en les morts per fam, en les malalties que assolen el tercer món. Això que ho resolguen els polítics. És la nostra excusa “Jo no arribe fins allí. No és la meua missió”.

Però nosaltres sí que podem. Podem ser més austers, eliminar necessitats, abaixar el llistó de la nostra despesa i, sobretot, compartir. Compartir no és donar del que ens sobra, sinó d’allò que necessitem. Hem de ser més auster, consumir menys, perquè arribe a tots.

No deixem que els cants de sirena del consum ens duguen pel camí equivocat. No anem a aconseguir se més feliços tenint més coses; tan sols anem a anhelar tindre cada cop més, millor, més modern i més car. D’aquesta feblesa es val la societat consumista per arrossegar-nos al consum sense límits. Cada cop ens va creant més necessitats i nosaltres en trobem amb més dificultats per a cobrir eixes necessitats i ens endeutem. I treballem més per pagar els deutes, i llavors disposem de menys temps lliure per poder gaudir de les coses que comprem. És un engany total, una trampa. I caiem en ella amb gran facilitat.

Tan sols en les nostres mans i consciències està la capacitat i la decisió de canviar el món en el que vivim i que deixarem en herència als nostres fills i nets, una món on puguen viure o un món on no tinguen futur gracies al nostre consum, egoisme i silenci.

Extracte del text “Consum vs austeritat” de Alfonso Hernàndez Martín

Anuncis

Quant a Colla El Campanà

Colla ecologista-cultural "El Campanà" Associació ecologista de Crevillent
Aquesta entrada s'ha publicat en Consum, Cultura, Natura i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s